Ciències Naturals

Teoria Formulació Inorgànica

2010-04-19T14:38:00.000-07:00

Departament de Física i Química

Formulació inorgànica(I)

Hidrurs

Òxids i peròxids

Binaris metall-no metall

Hidròxids

Oxoàcids

Sals

Ions

INTRODUCCIÓ
Amb la formulació i la nomenclatura químiques pretenem adquirir un llenguatge per poder representar i anomenar tots els elements i composts químics amb claredat i sense equívocs.

# A cada element se li assigna un símbol format per una o dues lletres, generalment la inicial del seu nom i, si cal, una altra lletra per diferenciar-lo d'un altre element amb la mateixa inicial:

carboni, C ; clor, Cl; calci, Ca; urani, U; cadmi, Cd....

De vegades, les inicials corresponen al nom llatí o grec de l'element:

sodi, Na (natrium); potassi, K (kalium); coure, Cu (cuprum)

Pots veure el sistema periòdic amb els símbols i valències dels elements més comuns, que convé conèixer per a la formulació. Si passes el ratolí per sobre dels elements veuràs més informació.
Abans de començar amb la formulació, et convé practicar un poc amb els símbols i valències. Comença per símbols1, amb una versió simplificada del sistema periòdic i a continuació passa a símbols2. (Adaptats a Internet Explorer)

# A cada element se li assigna també un nombre, l'estat d'oxidació (valència) per indicar en quina proporció es combina amb els altres elements. L'estat d'oxidació de vegades designa el nombre d'electrons que l'element perd o guanya quan es combina amb altres elements (valència iònica). D'altres vegades no té una interpretació química tan senzilla, però ens serà igualment útil per formular.

Pots veure els estats d'oxidació més comuns dels principals elements al sistema periòdic. Per a la seva importància, et convé començar a memoritzar-los. Aquest exercici et pot ajudar: valències. Es tracta d'associar a cada element el seu conjunt de valències.

Hi ha elements que tenen tan sols un estat d'oxidació i d'altres que en tenen uns quants. El nom d'un compost haurà d'especificar de qualque manera quin estat d'oxidació té cadascun dels elements que el formen, sobretot si en poden tenir més d'un. Hi ha més d'una forma d'especificar els estats d'oxidació:

- A la nomenclatura clàssica, s'afegeix una terminació al nom de l'element: -ic per a l'estat d'oxidació més alt i -os per al més baix. De vegades s'hi ha d'afegir un prefix (hipo, per, ...) per als elements amb més de dos estats d'oxidació. A la pàgina del sistema periòdic hi tens el resum.

- A la nomenclatura d'Stock, a continuació del nom de l'element s'escriu l'estat d'oxidació entre parèntesi i en xifres romanes.

- A la nomenclatura sistemàtica, envers d'indicar l'estat d'oxidació, s'indica el nombre d'àtoms de cada element que hi ha a la fórmula del compost mitjançant prefixos numerals com mono, di, tri,...

Així, per exemple, el ferro amb estat d'oxidació +2 es podrà dir ferrós o de ferro(II), el clor amb estat d'oxidació +7 es dirà perclòric o de clor(VII), etc.

# Els elements, quan es troben sense combinar, es formulen simplement escrivint el símbol de l'element, excepte uns quants gasos que es presenten sempre formant molècules diatòmiques i es formulen posant-los un subíndex 2:

H₂, N₂, O₂, F₂, Cl₂, Br₂, I₂.

# En els composts binaris, és a dir, formats per tan sols dos elements, haurem de recórrer a la valència de cadascun d'ells per saber en quina proporció de nombre d'àtoms es combinen. Així per exemple, a un compost format per oxigen (valència -2) i sodi (valència +1), caldrà combinar 2 àtoms de sodi per cada 1 d'oxigen; el nombre d'àtoms de cada element es posa com un subíndex del símbol de l'element:

Na₂O

Obre aquesta animació de flash, ions, i ho entendràs millor (Pensa que la forma dels àtoms o ions, no té res a veure amb les figures de l'animació).

Resumint, per als composts binaris, la valència d'un element es posa com subíndex del símbol de l'altre element. Així:

un compost format per ferro(III) i oxigen	Fe₂O₃
un compost format per clor(VII) i oxigen	Cl₂O₇
un de coure(II) i sofre(-2)	Cu₂S₂ i simplificat CuS (*)
un de calci i hidrogen	CaH₂
un de magnesi i oxigen	Mg₂O₂ i simplificat MgO (*)

(*) Generalment, quan tots els subíndex d'una fórmula es puguin simplificar, se simplifiquen per donar la fórmula del compost. Són excepció a aquesta norma els peròxids, peràcids i derivats, i alguns composts que presenten estructura dímera.

A partir d'ara, veurem com s'anomenen i formulen els principals tipus de composts.

HIDRURS

Es coneixen amb aquest nom els composts resultants de la combinació de l'hidrogen amb un altre element qualsevol. Els podem dividir en:

a) Hidrurs metàl.lics METALL + HIDROGEN (amb valència -1)

# S'anomenen com:

a) Di, tri, tetra hidrur de nom del metall. (Nomenclatura sistemàtica).
b) Hidrur de nom del metall o sense la preposició de i acabant el nom del metall en ós o ic segons la seva valència. (Nomenclatura tradicional).
c) Hidrur de nom del metall especificant la valència. (N. Stock).

# Es formulen escrivint l'hidrogen a la dreta.

Exemples:

hidrur sòdic o de sodi	NaH
hidrur fèrric, de ferro(III) o trihidrur de ferro	FeH₃
hidrur d'estany(IV) o tetrahidrur d'estany	SnH₄

b) Hidrurs no metàl.lics HIDROGEN(+1) + NO METALL (amb la seva valència negativa).

Podem dividir-los en dos grups:

b.1) Hidrurs dels grups VI i VII o hidrurs àcids:

# S'anomenen bé fent acabar l'arrel de l'element en ur i a continuació d'hidrogen, bé con àcid i l'arrel de l'element acabada en hídric (N. Usual)
# Es formulen escrivint l'hidrogen a l'esquerra.

Exemples: fluorur d'hidrogen o àcid fluorhídric HF

sulfur d'hidrogen o àcid sulfhídric H₂S

b.2) Hidrurs dels grups III, IV i V :

# S'anomenen com tri, tetra,... hidrur de (element). (N. Sistemàtica).
També s'empren els seus noms clàssics. (N. Tradicional)
# Es formulen escrivint l'hidrogen a la dreta.

Exemples:

trihidrur de bor o borà	BH₃
tetrahidrur de carboni o metà	CH₄
tetrahidrur de silici o silà	SiH₄
trihidrur de nitrogen o amoníac	NH₃
trihidrur de fòsfor o fosfina	PH₃
trihidrur d'arsènic o arsina	AsH₃
trihidrur d'antimoni o estibina	SbH₃

EXERCICIS:

1. Formula: hidrur potàssic, hidrur de bari, àcid selenhídric, clorur d'hidrogen, trihidrur d'alumini, iodur d'hidrogen, hidrur cèsic.

2. Anomena: MgH₂, PbH₄, CuH, H₂S, NH₃, HgH₂.

3. Investiga el que puguis sobre l'àcid clorhídric, l'àcid sulfhídric, el metà i l'amoníac.

Quan hagis repassat els hidrurs, òxids i binaris metall-no metall, podràs practicar amb els exercicis

Departament de Física i Química

Formulació inorgànica(II)

Hidrurs

Òxids i peròxids

Binaris metall-no metall

Hidròxids

Oxoàcids

Sals

Ions

ÒXIDS

Estan formats per la unió de l'oxigen amb qualsevol altre element. L'oxigen actua amb valència -2 i l'altre element amb valència positiva.

#S'anomenen com:
a) Òxid de (element) especificant la valència. (N. Stock).
b) (Mono, di, tri,...) òxid de mono, di tri,... (element). (N. Sistemàtica).
c) Emprant les terminacions ós o ic i els prefixes hipo i per. (N. Tradicional). En aquesta nomenclatura, pels òxids no metàl.lics, de vegades s'empra la paraula anhídrid en lloc d'òxid, si bé és aconsellable usar sempre òxid.
#Es formulen escrivint l'oxigen a la dreta

Exemples:

òxid de ferro (III) o triòxid de diferro	Fe₂O₃
pentaòxid de dinitrogen	N₂O₅
òxid hipoclorós	Cl₂O
monòxid de carboni	C O
òxid perclòric	Cl₂O₇

EXERCICIS

1. Formula els composts següents: triòxid de diníquel, òxid de zinc, monòxid de mercuri, òxid d'or (I), òxid estànnic, òxid de cobalt (III), pentaòxid de difòsfor, òxid silícic, òxid de bari, òxid cuprós, diòxid de sofre, òxid de plom (IV), diòxid de carboni.

2. Anomena: Cs₂O, CoO, CuO, Au₂O₃, Al₂O₃, N₂O₃, SO₃, K₂O, Br₂O₅.

3. Investiga el que puguis sobre els següents òxids: òxid càlcic, corindó, òxid fèrric, quars, diòxid i monòxid de carboni (on es troben, o on es formen, perills, usos, .. )

PEROXIDS

Són composts que resulten de la combinació del grup peròxid O₂^2- amb l'hidrogen o un metall. En aquests composts, l'oxigen té estat d'oxidació -1; el grup peròxid en conjunt té estat d'oxidació -2.

# S'anomenen com peròxid de i a continuació el nom de l'element corresponent. La nomenclatura sistemàtica les anomena com als òxids.
# Es formulen escrivint el grup peròxid a la dreta sense simplificar el seu subíndex 2.

Exemples:

peròxid d'hidrogen	H₂O₂
peròxid sòdic	Na₂O₂
peròxid de bari	BaO₂( Ba₂(O₂)₂ simplificat)
diòxid de diliti (sistemàtica)	Li₂O₂

EXERCICIS

1. Formula: peròxid potàssic, peròxid d'estronci, peròxid magnèsic.

2. Investiga el que puguis sobre l'aigua oxigenada i l'ozó.

Departament de Física i Química

Formulació inorgànica(III)

Hidrurs

Òxids i peròxids

Binaris metall-no metall

Hidròxids

Oxoàcids

Sals

Ions

Composts binaris metall - no metall

a) Combinació entre metall i no metall. Es coneixen també com sals binàries o sals d'àcids hidràcids.

# El metall actua amb valència positiva i el no metall negativa.
# S'anomenen fent acabar l'arrel del no metall en ur i a continuació el nom del metall, especificant la seva valència si cal. Es poden emprar les tres nomenclatures.
# A l'hora de formular-los, el metall s'escriu a l'esquerra.

Exemples:

clorur potàssic	KCl
seleniur de plom (II)	PbSe
triiodur de ferro	FeI₃
sulfur cúpric	CuS
bromur de níquel (III)	NiBr₃
trifluorur d'alumini	AlF₃

b) Combinació entre no metall i no metall

# El no metall més electronegatiu (el situat més a la dreta i més amunt en el sistema periòdic) actua amb valència negativa i l'altre amb valència positiva.
# S'anomenen fent acabar en ur l'arrel del no metall més electronegatiu i a continuació el nom de l'altre element especificant la seva valència si cal. Es poden emprar les tres nomenclatures. (La més recomanada és la sistemàtica).
# Es formulen situant l'element més electronegatiu a la dreta.

Exemples:

carbur de silici	SiC
triclorur de fòsfor	PCl₃
disulfur de carboni	CS₂
pentasulfur de diarsènic	As₂S₅

EXERCICIS

1. Formula: diclorur de calci, iodur bàric, nitrur de sodi, tetraclorur de carboni, bromur potàssic, cianur sòdic, triclorur de nitrogen.
2. Anomena: AuCl₃, Fe₂S₃, KI, SiF₄, NH₄Cl, CrS, CoBr₃, PCl₅
3. Investiga el que puguis sobre el clorur sòdic, la widia i el carbur càlcic.
Ara, posa en pràctica el teu domini dels composts binaris amb els exercicis

Departament de Física i Química

Formulació inorgànica(IV)

Hidrurs

Òxids i peròxids

Binaris metall-no metall

Hidròxids

Oxoàcids

Sals

Ions

Hidròxids

Estan formats per la unió d'un metall amb el grup OH^-, que actua amb valència -1.

# S'anomenen com hidròxid de i el nom del metall.
# S'empren les tres nomenclatures.

Exemples:

hidròxid de calci	Ca(OH)₂
hidròxid de pal·ladi (II)	Pd(OH)₂
hidròxid sòdic	NaOH
hidròxid de ferro (II)	Fe(OH)₂
dihidròxid de níquel	Ni(OH)₂

EXERCICIS

1. Formula: hidròxid de magnesi, trihidròxid de cobalt, hidròxid de zinc, hidròxid d'alumini, hidròxid d'or (I), hidròxid de rubidi.
2. Anomena: Hg(OH)₂, Ba(OH)₂, Fe(OH)₃, Pb(OH)₂, CuOH.
3. Investiga el que puguis sobre els hidròxids sòdic i càlcic.

Oxoàcids

Departament de Física i Química

Formulació inorgànica(V)

Hidrurs

Òxids i peròxids

Binaris metall-no metall

Hidròxids

Oxoàcids

Sals

Ions

Oxoàcids

Són composts de fórmula general H_xE_yO_z, on E és un element no metàl·lic o bé un metall de transició amb estat d'oxidació elevat (per exemple, Cr o Mn).

# Amb la nomenclatura tradicional o clàssica s'anomenen com àcid i a continuació el nom de l'element no metàl·lic amb la terminació i el prefix adequats per indicar la seva valència. Per exemple:

H₂SO₄ el sofre és sofre (VI) per tant àcid sulfúric

HClO el clor és clor (I) per tant àcid hipoclorós

H₂CrO₄ àcid cròmic

HNO₂ àcid nitrós

# Es poden formular fent primer la fórmula de l'òxid del no metall i a continuació sumant-li una molècula d'aigua. Per exemple, per formular l'àcid sulfúric, primer formulam l'òxid sulfúric, SO₃, i després li sumam aigua: SO₃ + H₂O H₂SO₄.
Més exemples:

àcid carbònic	CO₂ + H₂O		H₂CO₃
àcid clorós	Cl₂O₃ + H₂O	H₂Cl₂O₄	HClO₂
àcid perclòric	Cl₂O₇ + H₂O	H₂Cl₂O₈	HClO₄

# Amb la nomenclatura sistemàtica, s'indica el nombre d'oxígens que té l'àcid amb un prefix numeral seguit de la partícula oxo; a continuació s'anomena l'arrel de l'element acabada en at seguida de la valència de l'element dins parèntesi i per acabar s'afegeix d'hidrogen. Per exemple:

H₂SO₄ tetra-oxo-sulfat (VI) d'hidrogen

HNO₂ dioxonitrat (III) d'hidrogen

HBrO₃ trioxobromat (V) d'hidrogen

Hi ha també la possibilitat de no indicar la valència de l'element i en el seu lloc especificar el nombre d'àtoms d'hidrogen que té l'àcid. Així: H₂SO₄ tetraoxosulfat de dihidrogen

Hi ha encara una altra possibilitat: emprar la terminació -ic en lloc de -at començant el nom per àcid i prescindint d'anomenar l'hidrogen. Exemples:

H₂SO₄ àcid tetraoxosulfúric (VI)

HClO₂ àcid dioxoclòric (III)

H₂SiO₃ àcid trioxosilícic (IV)

(*) Recomanam emprar preferentment la nomenclatura tradicional.

EXERCICIS

1. Formula: àcid periòdic, dioxoclorat (III) d'hidrogen, àcid selenós, àcid sulfhídric, àcid bròmic, àcid sulfurós, àcid nítric, tetraoxobromat (VII) d'hidrogen, àcid hipobromós, àcid clorhídric, àcid cròmic, àcid mangànic y àcid permangànic.

2. Anomena (amb les dues nomenclatures): H₂TeO₃, HBrO, HIO₃, HMnO₄, H₂CO₃, H₂CrO₄. Hauràs de cercar primer l'estat d'oxidació de l'element central recordant que l'oxigen té estat d'oxidació -2 i l'hidrogen +1.

3.Hauràs sentit parlar d'un tipus de contaminació molt de moda actualment, la pluja àcida. Investiga en què consisteix i si coneixes a Mallorca alguna possible font d'aquesta contaminació.

OXOACIDS POLIHIDRATATS

Són oxoàcids formats per la unió d'una molècula d'òxid amb 2 o més molècules d'aigua. Es poden donar en els elements B, Si, P, As i Sb.

# Es formulen addicionant a una molècula d'òxid un nombre convenient de molècules d'aigua:
# S'anomenen emprant els prefixos meta quan s'addiciona una molècula d'aigua i orto quan se n'adiciona més d'una. (*)
- el prefix meta indica una molècula d'aigua
- el prefix orto indica 2 molècules d'aigua per als elements de valència parell i 3 molècules d'aigua per als de valència senar.
(*) El prefix orto de vegades no s'especifica:
Si trobam o deim àcid fosfòric, àcid fosforós o àcid bòric, ens referim als àcids ortofosfòric, ortofosforós i ortobòric.
Per tots els altres, recomanam indicar aquests prefixos (meta i orto) per evitar confusions.

Exemples:

àcid metafosfòric	P₂O₅ + H₂O	H₂P₂O₆	HPO₃
àcid fosfòric	P₂O₅ + 3H₂O	H₆P₂O₈	H₃PO₄
àcid ortosilícic	SiO₂ + 2H₂O	H₄SiO₄
àcid bòric	B₂O₃ + 3H₂O	H₃BO₃
àcid fosforós	P₂O₃ + 3H₂	H₃PO₃
àcid metaarseniós	As₂O₃ + H₂O	H₂As₂O₄	HAsO₂
trioxofosfat (III) d'hidrogen	HPO₃
tetraoxofosfat (V) d'hidrogen	H₃PO₄

ISOPOLIACIDS

Són àcids que contenen a la seva molècula més d'un àtom de l'element central. Són freqüents els diàcids, que en contenen dos. Aquests s'anomenen emprant el prefix di.

# Es formulen afegint 2 molècules d'aigua a una d'òxid per als elements de valència senar o afegint 1 molècula d'aigua a dues molècules d'òxid per als elements de valència parell. Exemples:

àcid difosfòric	P₂O₅ + 2H₂O	H₄P₂O₇
àcid disulfúric	2 SO₃ + H₂O	H₂S₂O₇
àcid dicròmic	2 CrO₃ + H₂O	H₂Cr₂O₇

# Els diàcids també es poden formular restant una molècula d'aigua a dues molècules d'àcid. Així:

àcid difosfòric 2 H₃PO₄ - H₂O H₄P₂O₇

àcid disulfúric 2 H₂SO₄ - H₂O H₂S₂O₇

àcid difosforós 2 H₃PO₃ - H₂O H₄P₂O₅

àcid dicròmic 2 H₂CrO₄ - H₂O H₂Cr₂O₇

# Els triàcids i/o poliàcids no segueixen una norma general.

Sals

Departament de Física i Química

Formulació inorgànica(VI)

Hidrurs

Òxids i peròxids

Binaris metall-no metall

Hidròxids

Oxoàcids

Sals

Ions

Oxosals
Es poden considerar derivades dels oxoàcids per substitució de l'hidrogen per un metall.
# S'anomenen amb l'arrel de l'àcid acabada en at /it segons l'àcid acabi en ic/ós respectivament, i a continuació el nom del metall especificant la seva valència si cal, ja sigui amb terminació ic o ós o amb xifres romanes segons la nomenclatura.
# A la nomenclatura sistemàtica, es canvia la terminació de l'àcid sempre per at .
# Es formulen a partir de l'àcid corresponent substituint els seus hidrògens pel metall. El metall sempre s'escriu a l'esquerra del tot.
Exemples:
sulfat de sodi (àcid sulfúric H₂SO₄₎ Na₂SO₄

sulfit de calci (àcid sulfurós H₂SO₃) Ca₂(SO₃)₂ CaSO₃
carbonat de ferro (III) (H₂CO₃) Fe₂(CO₃)₃

nitrit de bari
Ba(NO₂)₂

fosfat amònic
(NH₄)₃PO₄

dicromat de potassi
K₂Cr₂O₇

ortosilicat de platí (II)
Pt₂SiO₄

borat d'estronci
Sr₃(BO₃)₂

metaarsenit de coure(II)
Cu(AsO₂)₂

nitrat d'argent
AgNO₃

fosfit de cinc
Zn₃(PO₃)₂

EXERCICIS:
1. Formula: clorit de níquel (III), perclorat potàssic, carbonat càlcic, sulfit de ferro (II), permanganat de potassi, ortosilicat d'alumini, trioxoiodat (V) de liti, disulfat de coure (II), fosfat d'alumini, seleniat de crom (III), hipoclorit sòdic, difosfit de sodi, sulfat càlcic, manganat de crom (II), borat de cobalt (II).
2. Anomena: Zn(NO₃)₂, Ag₂CO₃, Co(ClO₄)₃, Cd(IO)₂, SnSO₃, K₂CrO₄, (NH₄)₂SO₄, BaSO₄, NH₄NO₂.
3. Investiga el que puguis sobre la pedra calcària, la calcita, el marbre, el guix i el lleixiu.
Sals àcides
Són sals que contenen algun àtom d'hidrogen que no ha estat substituït pel metall. Per exemple, a partir de l'àcid sulfúric, podem formar una sal substituint tan sols un dels hidrògens per un metall, potassi per exemple: K H SO₄
# A la nomenclatura clàssica, s'anomenen posant el prefix bi- davant el nom de la sal. A la nomenclatura sistemàtica, es posa el prefix hidrogen.
Exemples:
bisulfat potàssic o hidrogensulfat de potassi KHSO₄
bicarbonat sòdic o hidrogencarbonat de sodi NaHCO₃
hidrogenfosfat de bari BaHPO₄
dihidrogenborat de rubidi RbH₂BO₃
hidrogencarbonat de calci Ca(HCO₃)₂
hidrogensulfur de sodi NaHS
hidrogenselenur de mercuri (II) Hg(HSe)₂
EXERCICI: Cerca informació sobre els components dels antiàcids que es venen a les apotecaries.
Sals dobles (optatiu, només per a segon de batxillerat)
Estan formades per un anió i dos cations, generalment metàl·lics.
# S'anomena primer l'anió seguit dels cations per ordre alfabètic.
Exemples:
sulfat de potassi i sodi KNaSO₄
clorur de beril·li i liti BeLiCl₃
carbonat de calci i magnesi CaMg(CO₃)₂
fosfat de cobalt (II) i sodi CoNaPO₄
Sals hidratades (hidrats)
Són sals que es presenten amb algunes molècules d'aigua a la seva estructura cristal·lina. Moltes sals comercials són hidrats i aquest fet repercuteix molt sobre la seva massa molecular.
# S'anomenen afegint darrera el nom de la sal, el mot hidrat precedit del prefix que indiqui el nombre de molècules d'aigua existents a la seva estructura.
Exemples:
sulfat de magnessi heptahidrat MgSO₄ ·7H₂O
clorur de ferro (III) hexahidrat FeCl₃ ·6H₂O
carbonat de sodi decahidrat Na₂CO₃ ·10H₂O
sulfat de coure (II) pentahidrat CuSO₄ ·5H₂O

Peroxoàcids i peroxosals (optatiu, només per a segon de batxillerat)
Són àcids que resulten de substituir un espècie O^2- (oxo) per l'agrupació peroxo (O₂^2-)
# S'anomenen afegint el prefix per o peroxo al nom de l'àcid.
Exemples:
àcid peroxosulfúric H₂SO₅ per(oxo)sulfat de potassi K₂SO₅
àcid peroxobòric H₃BO₄ per(oxo)borat sòdic Na₃BO₄

Tioàcids i tiosals (optatiu, només per a segon de batxillerat)
Són àcids que han canviat un O^2- per un grup S^2-.
# S'anomenen afegint el prefix tio al nom del àcid.
Exemple: àcid tiosulfúric H₂S₂O₃ tiosulfatsòdic Na₂S₂O₃
Sals bàsiques (optatiu, només per a segon de batxillerat)
Estan formades per un catió i dos anions, un dels quals és l'hidroxi.
# S'anomenen igual que les sals àcides canviant el prefix hidrogen per hidroxi.
Exemples:
hidroxinitrat de magnesi MgNO₃OH hidroxiclorur de calci CaClOH
hidroxicarbonat de ferro(III) FeCO₃OHdihidroximetafosfat d'alumini AlPO₃(OH)₂
Departament de Física i Química

Formulació inorgànica(VII)

Hidrurs

Òxids i peròxids

Binaris metall-no metall

Hidròxids

Oxoàcids

Sals

Ions

Ions
Són àtoms o agregats d'àtoms que tenen càrrega elèctrica, positiva o negativa.
Ions monoatòmics
Estàn formats per un sol àtom amb càrrega elèctrica. Els ions positius es diuen cations i són àtoms que han perdut electrons. Els ions negatius es diuen anions i són àtoms que han guanyat electrons.
# Els cations s'anomenen amb la paraula ió o catió i el nom del metall. S'empra generalment la nomenclatura d'Stock.
Exemples:
ió o catió calci (Ca⁺⁺), catió alumini (Al³⁺), catió ferro (II) (Fe⁺⁺), catió potassi (K⁺), catió crom (II) (Cr⁺⁺), ió o catió estany (Sn⁴⁺), catió hidrogen o protó (H⁺).
# Els anions s'anomenen amb la paraula ió o anió i acabant l'arrel del element en ur.
Exemples:
anió clorur (Cl^-), anió bromur (Br^-), ió iodur (I^-), anió fluorur (F^-), anió sulfur (S⁼), ió selenur (Se⁼), anió tel·lurur (Te⁼), anió hidrur (H^-),

Ions poliatòmics
Són agregats d'àtoms amb càrrega elèctrica positiva (cations) o negativa (anions).
# Els cations poliatòmics no són gaire freqüents. Generalment tenen un nom particular.
Exemples:
el catió amoni (NH₄⁺) i el catió hidroni (H₃O⁺).
# Els anions poliatòmics es poden considerar que provenen de composts iònics o amb molècules polars que es dissocien dins aigua (sals, àcids, hidròxids...). A efectes de formulació, es pot considerar que provenen dels àcids, per pèrdua d'un o més àtoms d'hidrogen (excepte alguns amb noms particulars que se citen més avall).
# A la nomenclatura tradicional s'anomenen canviant les terminacions ós/ic dels àcids per it/at.
#A la nomenclatura sistemàtica s'elimina la paraula "d'hidrogen" del nom del àcid.
Exemples:
ió o anió dicromat Cr₂O₇^2-
anió bicarbonat o hidrogencarbonat HCO₃^-
anió sulfit SO₃⁼
anió nitrat NO₃^-
anió fosfat PO₄^3-
anió trioxoclorat (V) ClO₃^-
anió hipoclorit ClO^-

# N'hi d'altres amb noms particulars, que provenen d'altres tipus d'àcids o d'altres tipus de composts. Per exemple:
anió cianur CN^-
anió sulfocianur SCN^-
anió hidroxid OH-
anió òxid O^2-

SIMBOLS I VALENCIES

H
+1
-1

He

Li
+1

Be
+2

B
+3
-3

C
+4
-4

N
+3+5
-3

O

-2

F

-1

Ne

Na
+1

Mg
+2

Al
+3

Si
+4

(-4)

P
+3+5

-3

S
+2+4 +6
-2

Cl
+1+3
+5+7
-1

Ar

K
+1

Ca
+2

Cr
+2+3
+4+6

Mn
+2+3
+4+6
+7

Fe
+2+3

Co
+2+3

Ni
+2+3

Cu
+1+2

Zn
+2

As
+3+5

-3

Se
+2+4
+6
-2

Br
+1+3
+5+7
-1

Kr

Rb
+1

Sr
+2

Pd
+2+4

Ag
+1

Cd
+2

Sn
+2+4

Sb
+3+5

-3

Te
+2+4
+6
-2

I
+1+3
+5+7
-1

Xe

Cs
+1

Ba
+2

Pt
+2+4

Au
+1+3

Hg
+1+2

Pb
+2+4

Bi
+3+5

NOMENCLATURA CLASSICA:

Els no metalls valència negativa -ur

Elements amb dues valències la valència més alta -ic

la valència més baixa -ós

Elements amb tres valències la més baixa hipo.....ós

la mitjana -ós

la més alta -ic

Elements amb quatre valències la més baixa hipo.....ós

la segona -ós

la tercera -ic

la més alta per......ic

Exercicis FORMULACIÓ

2010-04-19T09:42:00.000-07:00

01.Formula els següents composts:

sulfur potàssic - òxid de liti - òxid de potassi - diòxid de carboni - clorur ferrós - clorur d'hidrogen - amoníac - òxid ferrós - trihidrur de bor - òxid de zinc.

02.Anomena els següents compostos:

H2O - LiH - BH3 - CH4 -NH3 - HF- NaH -AlH3 -SiH4 - PH3 - H2S - HCl - H2Se - HBr - HI- Li2O - BeO - CO - CO2 - Na2O -MgO - Al2O3 - SiO2 - P2O3 - P2O5 - Cl2O5 - K2O - CaO -FeO - Fe2O3 - Co2O3 - NiO - Cu2O - CuO - ZnO - Br2O7 - SnO - BaO - Hg2O - PbO2 - K2S - FeCl2 - CCl4 - NiBr2 - RbI - PbF2 - CrCl3 - CdS - Cs2Se - CS2.

03.Anomena els següents composts:
MgO - NiO - CdS - NH3 - PH3 - Cu2O - CCl4 - HCl - CrCl3 - PbO2 .

04.Formula els següents composts:
aigua - hidrur de liti - trihidrur de bor - metà - amoníac - fluorur d'hidrogen - hidrur sòdic - trihidrur d'alumini - tetrahidrur de silici - trihidrur de fòsfor - sulfur d'hidrogen - clorur d'hidrogen - seleniur d'hidrogen - àcid bromhídric - iodur d'hidrogen - òxid de liti - òxid de beril·li - monòxid de carboni - diòxid de carboni - òxid sòdic - òxid magnèsic - òxid d'alumini - diòxid de silici - òxid fosforós - òxid fosfòric - pentaòxid de diclor - òxid de potassi - òxid càlcic - òxid ferrós - òxid fèrric - òxid de cobalt (III) - òxid niquelós - òxid cuprós - òxid cúpric - òxid de zinc - òxid perbròmic - òxid estannós - òxid bàric - òxid mercuriós - diòxid de plom - sulfur potàssic - clorur ferrós - tetraclorur de carboni - dibromur de níquel - iodur de rubidi - fluorur plumbós - clorur de crom (III) - sulfur de cadmi - seleniur de cesi - disulfur de carboni.

05.Anomena els següents compostos:

clorur manganós - monòxid de carboni - sulfur cobàltic - trihidrur d'alumini -dibromur de níquel - clorur de plata - trifluorur de bor - òxid cúpric -trihidrur de bor - òxid fèrric - òxid càlcic - òxid d'alumini

06.Escriu el nom dels següents composts.
Escriu tot en minúscules, pots emprar les tres nomenclatures (si estan ademeses per al tipus de compost)
Amb la nomenclatura d'Stock, separa el nom de la valència amb un espai ;p. ex: clorur de ferro (III)

CH₄		HF
BaO		Li₃N
FeO		HgI₂
Br₂O₇		CCl₄
Al₂O₃		CS₂
Co₂O₃		CO

2n Concurs de FOTOGRAFIA NATURAL

2009-10-03T17:18:00.000-07:00

Ja és Aquí!!!

Ja podeu participar!!!

Aquí podràs veure les diferents fotografies presentades

... i també les podràs votar.

BASES del 2n Concurs:

*Dirigit a: A tota la comunitat Educativa del Col·legi Immaculada Concepció (alumn@s d'Infantil, Primària i ESO, persones del PAS, mares i pares dels alumn@s, mestr@s, professores i professors)

*Temps per presentar la/les fotografia/es: durant tot el mes d'octubre i novembre.
*Tema: Els ANIMALS.
*Nombre màxim de fotos: Cada alumne podrà presentar com a molt 5 fotografies.

*Com es presenten les fotos? Es presenten en dos formats, imprimides i/o en format digital.

-Imprimides: Mida 10cm x15cm o 15cm x 10cm (tu tries)
Amb un Títol, el lloc i data on s'ha fet i també un PSEUDÒNIM (i el Nom real dins un sobret).

-Format digital: Nom de l'arxiu= Títol de la foto
Amb un Títol, el lloc i data on s'ha fet i també un PSEUDÒNIM i Nom real.

-També pots enviar-la a 200natus@gmail.com

*A qui s'entreguen? al mestr@ de Ciències o Medi Natural que et fa la classe o deixar-la dins un sobre a la porteria de l'escola on s'hi pugui llegir 2n Concurs de FOTOGRAFIA NATURAL.

*Hi ha Premi? Sí , un parell d'entrades per anar a l'IMAX.

Molta sort i esperem que disfruteu molt.

1r Concurs de Fotografia Natural

2009-10-03T15:59:00.000-07:00

Frase: Whatever you do, lives and dreams.

diumenge 4 / octubre / 2009

2n Concurs de Fotografia Natural

BASES del Concurs de Fotografia Natural

BASES del 2n Concurs:

*Dirigit a:tothom relacionat amb el Col·legi Immaculada Concepció (alumn@s, mares i pares, membr@s del PAS, mestr@s i professor/s.
*Temps per presentar la/les fotografia/es: durant tot el mes d'octubre.
*Tema: Els ANIMALS.
*Nombre màxim de fotos: Cada alumne podrà presentar com a molt 5 fotografies.

*Com es presenten les fotos? Es presenten en dos formats, imprimides i/o en format digital.
*A qui s'entreguen? al mestr@ docent de Ciències que et fa la classe.

-Imprimides: Mida 10cm x15cm o 15cm x 10cm (tu tries)
Amb un Títol de la foto, el lloc on s'ha fet, data i també un PSEUDÒNIM.

-Format digital: Nom de l'arxiu= Títol de la foto
Amb un Títol de la foto, el lloc on s'ha fet, data i també un PSEUDÒNIM.

*Hi ha PREMI? Sí, un parell d'entrades a l'Imax.

Charles Darwin i La 1a Selecció Natural

2009-04-24T02:12:00.000-07:00

Fa uns doscents anys va néixer Charles Darwin, cinquè fill d'una familia nombrosa, fill de metge i net de metge naturalista.
Ja de petit va manifestar afició per col·leccionar petxines, pedres i minerals, segells ... i així, d'aquesta manera, només pots acabar essent un avar o un naturalista.
L'escola no va ser precisament la millor etapa de la seva vida, ni tampoc l'universitat, on també va intentar fer medicina.
Passats uns anys, se li va presentar L'OPORTUNITAT DE LA SEVA VIDA: fer la volta al món amb el Beagle, però tot això de poc no se'n va en orris, ja que el capità de la nau era seguidor de les Teories Fisiognomistes i creia que el seu nas no transmetia prou energia ...
Així doncs ens trobem un personatge que ens presenta l'EVOLUCIÓ inventant-se La Selecció Natural del no res, mentida, recolzada per una infinitud de proves, però qui les presentava era un ningú ...
Així doncs gràcies a l'esforç i confiança en si mateix ens va obrir els ulls. ...I avui entenem i sabem que No triomfa el fort, ni l'escollit, sinó l'adaptat.
Creia necessari i just explicar breument quin és l'orígen de la selecció natural, i avui premiem curiosament a FÈNIX que ens presenta ...

Llibre: MEMÒRIES D'IDHUN.
Autora: Laura Gallego García.

El primer d’una trilogia encantadora que té, des de aventures fins a amor. En aquest primer, els personatges principals (Jack, Victoria i Kirtash), es coneixen. Hi ha primers enamoraments i sobretot, molta intriga i aventures. (proposat per FÈNIX)

Felicitem doncs a l'Oriol Riera guanyador d'aquesta 1ªSelecció Natural i moltes gràcies a tots el que heu participat.

Descobrim una miqueta Charles Darwin

2009-02-16T07:13:00.000-08:00

Aquí un enllaç per decobrir una mica més Charles Darwin i una frase per pensar-hi:

"No hi ha res com la geologia; ni el plaer del primer dia de caça de la perdiu pot ser comparat a trobar un bon grup d'ossos fòssils que ens expliquen la seva història dels primers temps."

Reflexioneu-hi si us plau, reflexioneu-hi.

1a Selecció Natural de llibres

2009-02-05T02:27:00.000-08:00

La nostra proposta és fer una Selecció Natural, però aquesta vegada de llibres.Com ho farem? Doncs estem oberts a les vostres propostes, ens envieu:

Un Títol de llibre (científic, ciencia ficció, aventures, còmic, novel·la rosa pepita o margarita, obra de teatre ...)
Un nom de l'autor
Una frase, o dos, explicant perquè és el vostre llibre preferit
Un Pseudònim

... després serà penjat a la web i entrarà al qüestionari on pondrà ser votat, i el podràs votar tant com vulguis.
Aquest qüestionari es tancarà el dia abans de Sant Jordi, de manera que el més votat haurà aconseguit LA ROSA i EL LLIBRE !!! ... així què ànims i a participar que ja sabeu que qui proposa primer té més possibilitats (oi Sr.Perico??).

Ah! això Sí, la SELECCIÓ NATURAL està obert a tot a l'escola i heu d'enviar la vostra proposta a: doc4tic@gmail .com

Feliç Aniversari Charles Darwin

2009-02-05T02:05:00.000-08:00

Avui dia 12 de Febrer fa 200 anys va néixer Charles Darwin que és reconegut per la comunitat científica com un dels científics més influents de tots els temps.

Potser una bona manera de celebrar l'aniversari serà duent a terme un concepte que ens va aportar i és clau per entendre l'evolució i els nostres orígens, la Selecció Natural.
Aquesta vegada està obert a tot a l'escola i heu d'enviar la vostra proposta a: doc4tic@gmail .com

F... feliç any nou i feliç febrer

2009-02-04T23:47:00.000-08:00

Aquest any és any d'Astronomia i l'any de Darwin d'aquí que pròximament podrem gaudir de recursos relacionats amb els temes, desitgem que us agradin...

Un petit avançament:

Una web curiosa
ASTRONIMIA AZTEKATL

Una imatge Bonica

2009-01-09T02:24:00.000-08:00

Edward Wilson introduí el terme biodiversitat i creà la sociobiologia. (...) En rebre el Premi Internacional Catalunya va declarar: La ciència no és un sistema de creences, sinó la manera que té la humanitat d’esbrinar la realitat del món. Coneixement prospectiu contra creença conclusiva, doncs. Exploració contra fonamentalisme. La sociobiologia i la socioecologia tracten d’entendre la realitat (...) i fusionen el coneixement social amb el coneixement biològic o ambiental. Mesclen per a aprendre.
La sociobiologia entreveu els avantatges de l’altruisme per al grup, tal com l’egoisme darwinià feia veure els avantatges per a l’espècie de la selecció dels individus. El grup no progressa sense actes altruistes. La solidaritat, doncs, és més que una opció ètica. És una necessitat sociobiològica, imprescindible per al progrés col·lectiu.
Ramon Folch (“L’escala de cargol” -el Periódico 02.11.2008-)

1r Concurs de Fotografia Natural

2008-11-10T07:56:00.000-08:00

Primer de tot gràcies a tothom per participar amb les fotofs i votant.
Ha estat molt emocionant, molt més que les eleccions dels Estats Units, i fins a l'ultim moment no s'ha sabut el guanyador; segons tinc entès, fins i tot s'han enviat missatges de correu electrònic demanant el vot per una foto o l'altre, a l'igual que s'ha mogut l'entorn social (amigues i amics, families ...).

Així doncs res més que felicitar al Sr. Perico que amb la foto 009 ha tingut 90 vots,
1 més que la foto 026 d'Heura, també et felicitem ...
... i a tots perquè ens ha quedat un àlbum de fotos mooooolt Guapo, Xulo, Fabulós, Maco, Bonic, Espectacular ...

Ah! per cert el Premi ... pròximament es coneixerà
(dia 15 de novembre, St. Albert patró dels científics estigueu atents)

1r Concurs de Fotografia Natural

2008-10-03T05:27:00.000-07:00

Ja és tenim Aquí!!!
Ja podeu participar!!!
Aquí pots veure les diferents fotografies presentades

1r Concurs Fotografia Natural

... i també les pots votar.

... i si vols, un altre concurs de foto-ciència

BASES: 1r Concurs de Fotografia Natural

2008-09-26T02:22:00.000-07:00

BASES del 1r Concurs:

*Dirigit a: ESO (mestr@s i alumn@s).
*Temps per presentar la/les fotografia/es: durant tot el mes d'octubre.
*Tema: La NATURA.
*Nombre màxim de fotos: Cada alumne podrà presentar com a molt 5 fotografies.

*Com es presenten les fotos? Es presenten en dos formats, imprimides i format digital.
*A qui s'entreguen? al docent de Ciències que et fa la classe.

-Imprimides: Mida 10cm x15cm o 15cm x 10cm (tu tries)
Amb un Títol, el lloc on s'ha fet i també un PSEUDÒNIM.

-Format digital: Nom de l'arxiu= Títol de la foto

*Hi ha PREMI? Sí ... pròximament es coneixerà.

Benvinguda a tohom

2008-09-16T15:01:00.000-07:00

Benvolguts alumnes de ciències naturals, aquest és un espai de promoció, divulgació i compartiment d'experiències científiques.
Aquí podreu trobar recursos que espero ens ajudin a viure i disfrutar molt les ciències naturals.
Així doncs, molt bon curs a tothom i ...
fins aviat.

àcid difosfòric	2 H₃PO₄ - H₂O	H₄P₂O₇
àcid disulfúric	2 H₂SO₄ - H₂O	H₂S₂O₇
àcid difosforós	2 H₃PO₃ - H₂O	H₄P₂O₅
àcid dicròmic	2 H₂CrO₄ - H₂O	H₂Cr₂O₇

sulfat de sodi	(àcid sulfúric H₂SO₄₎	Na₂SO₄
sulfit de calci	(àcid sulfurós H₂SO₃)	Ca₂(SO₃)₂	CaSO₃
carbonat de ferro (III)	(H₂CO₃)	Fe₂(CO₃)₃
nitrit de bari		Ba(NO₂)₂
fosfat amònic		(NH₄)₃PO₄
dicromat de potassi		K₂Cr₂O₇
ortosilicat de platí (II)		Pt₂SiO₄
borat d'estronci		Sr₃(BO₃)₂
metaarsenit de coure(II)		Cu(AsO₂)₂
nitrat d'argent		AgNO₃
fosfit de cinc		Zn₃(PO₃)₂

bisulfat potàssic o hidrogensulfat de potassi	KHSO₄
bicarbonat sòdic o hidrogencarbonat de sodi	NaHCO₃
hidrogenfosfat de bari	BaHPO₄
dihidrogenborat de rubidi	RbH₂BO₃
hidrogencarbonat de calci	Ca(HCO₃)₂
hidrogensulfur de sodi	NaHS
hidrogenselenur de mercuri (II)	Hg(HSe)₂

sulfat de potassi i sodi	KNaSO₄
clorur de beril·li i liti	BeLiCl₃
carbonat de calci i magnesi	CaMg(CO₃)₂
fosfat de cobalt (II) i sodi	CoNaPO₄

sulfat de magnessi heptahidrat	MgSO₄ ·7H₂O
clorur de ferro (III) hexahidrat	FeCl₃ ·6H₂O
carbonat de sodi decahidrat	Na₂CO₃ ·10H₂O
sulfat de coure (II) pentahidrat	CuSO₄ ·5H₂O

ió o anió dicromat	Cr₂O₇^2-
anió bicarbonat o hidrogencarbonat	HCO₃^-
anió sulfit	SO₃⁼
anió nitrat	NO₃^-
anió fosfat	PO₄^3-
anió trioxoclorat (V)	ClO₃^-
anió hipoclorit	ClO^-

anió cianur	CN^-
anió sulfocianur	SCN^-
anió hidroxid	OH-
anió òxid	O^2-

Elements amb dues valències	la valència més alta	-ic
Elements amb dues valències	la valència més baixa	-ós
Elements amb tres valències	la més baixa	hipo.....ós
	la mitjana	-ós
	la més alta	-ic
Elements amb quatre valències	la més baixa	hipo.....ós
	la segona	-ós
	la tercera	-ic
	la més alta	per......ic